dissabte, 9 d’abril del 2011

CRONICA DE UNA MUERTE ANUNCIADA


Tan maques que van quedar ... i així han quedat.
Tan bonitas que quedaron y así han quedado.

3 comentaris:

corapensa ha dit...

!Que monos! pero que quieres,quien con niños se acuesta.........
Hacia mucho que no te visitaba,y has hecho cosas preciosas mientras tanto,miraré a ver si tengo las letras del abc

Unknown ha dit...

Ui! Quina pena! Si li arriba a passar això a la meva filla, hagués arribat a casa feta un mar de llàgrimes! I si els ullets els fas amb un permanent i tornes a cosir el caparronet de nou?

Pili ha dit...

Encara tenen solució!!! segur que els hi pots arreglar per acabar la temporada.
Petonets.